NO-RES

Agradable vida companys!

No soc escriptor, tot i escriure. Parlant, escribint i escoltan les coses de la vida, filosofant, ens intercanviem coneixement, sempre la part bona, sincera, humil i sempre amb respecta, mai sense cap mala intenció, tot i que de les coses no tant bones també s'apren molt. Parlant dels nostres problemes, dubtes, confusions, i més, sovint es solucionen molts d’ells.

Qui vulgui que i digui la seva. No hi ha res a guanyar, ni res a perdre, simplement hi ha el que hi ha.

Trobareu alguna cosa que no s'entengui, es complicat entendre's a un mateix, sobretot quan es volen posar els pensament i sentiments en paraules, es difícil però no impossible.

Si no voleu perdre el temps amb un aprenent novell, hi ha autors que parlen de tot i molt be, com Paulo Coelho, Jorge Bucay, Alan F.Alford, James Retfield, Shafique Keshavjee, Miquel Gallart, Richard Bach, Lou Marinoff, Eckart Tolle i un llarg etc...

Agradable vida Companys!

Ningú m'ha demanat res, senzillament ha surgit, que qui vulgui expliqui el que vulgui i com vulgui, sempre amb respecta i bondat, i la màxima sinceritat.

Doncs be: podria escriure les mil i una, encara que gairebé està tot escrit, tot dit, i gairebé tot fet. Sobre que us puc parlar que ja no s'hagi parlat, dit o fet? Quin monòleg falta per escriure? En aquest temps que vivim, difícils per molts, divertits per altres, crec que encara fa falta molt per escriure, fem-ho doncs entre tots...

A voltes, moltes històries i pensaments de persones anònimes moren en calaixos menjats per la pols. Sempre hi ha hagut i hi haurà qui treurà aquesta pols d'algun calaix enpolsinat d'uns escrits perduts en els temps de l’oblit.

Tot allò sincer i humil que aprenem o pensem de la vida en general i ho deixem escrit en paper, es important també dur-ho a terma. D’una forma pensem, d’una altra parlem i d’una altra actuem, jo m'agrada afegir que d'una altra forma escribim. Intentem doncs complementar-ho tot en un, i surgirà el que realment som. Hi ha molt per fer, hi ha molt per dir i molt per escriure. Cada persona es un món, i descubrir nous mons sempre es agradable.

Aquí escric No-Res.

Com he dit ningú m'ha demanat res; però què és "res"?.

Va dir un filòsof, que la resposta a la pregunta sovint esta en la pròpia pregunta. Llavorsi: Què és "res"? "RES capgirat és SER", res és ser i ser és res? Que poca cosa som alhora que som molt. Contradiccions?

Altres savis diuen: quant estàs present et fas transparent.

Qui no ha escoltat mai que la vida passa com un no-res? Més contradiccions?
No siguem el que volem ser i serem el que som.

Quan fem o ens fan un favor, habitualment la gent amb educació, sempre contesta -de res-. Es a dir, fem i diem que és no res. Aixi doncs, fer un favor es fer un no-res. "No res" es fer quelcom. Del que em fet en diem "res" Contradiccions?

Com si res hagués passat, una altre frase contradictòria? Com si res, es a dir que ha passat quelcom i fem com si res no hagués passat, per tant; ha passat i diem que no ha passat? Som una raça que ens contradiem cada moment de la nostra vida. Sembla ser que la nostra forma de vida es una total contradicció continua i total. Potser gràcies a les contradiccions som el que som, això ho deixo als experts.

Ostres companys, i quan diem; això ha estat un no res, i potser han passat 10 anys de les nostres vides, una cosa petitíssima en molt de temps, un moment, però aquest moment per petit que sigui ha passat i ha existit amb unes conseqüències, en canvi diem que es un no res.

Qui ens entengui que ens compri! Una pila de no res ens fa ser com som i fa que passin els anys volant. Una altre dia parlarem de que es el temps.

I com diu la primera estrofa d'un poema escrit per el  meu pare: "Del no res Deu va crear el món" doncs si que hi havia cosa en aquest no-res!

Molt curiós, com menys demanes en aquesta vida més tens i com més demanes menys tens. El tenir, al final no és important, ser és "millor", però tothom vol tenir sense ser i ser sense tenir.

Maldecap no us vull pas donar, senzillament no us dic res. I si res és tot, aquí ho teniu tot, tot i no donar res. Alguna cosa hauré donat, perquè no pensar en res és impossible. Si res és tot, quan no pensem en res llavors pensem en tot, hauríem de saber-nos adonar que quan estem en aquest pensament de no res, és el moment que estem en contacte amb el Tot. I el gran Tot som nosaltres mateixos.

Res he dit que no estigui dit o escrit, senzillament ho dic amb les meves paraules, confuses o clares, però les meves paraules, hi haurà qui em jutjarà per les meves paraules, però el que escric avui no es per sempre, perquè estic en constant creixement, i el creixement fa que cada dia pensem en coses noves i veiem que el que vam escriure ahir avui no ja no ho pensem exactament igual... Contradiccions?

Allargar-me més podria, més no val la pena per no parlar de res.

Sempre amb Respecta i Bondat de part del vostre company Marc.

Si déu vol, fins un altre dia i que la vida us faci bona via.

Desitjant-vos que el no res sempre estigui present en el vostre tot.

I com aquell qui res men vaig per on he vingut...

Esperant de tot cor que el que busqueu ho trobeu.

Sort i salut i fins la pròxima.