sábado

PETIT APUNT / FELICITAT

-PETIT APUNT-

Gràcies Rosa Montero per aquest article publicat a El País l'any 1994.
"Me gustaria saber quien ha decidido que no existen las hadas. Ni los gnomos, los elfos, los trasgos y demás habitantes del mundo crepuscular. Ya sé que no hay manera empírica de demostrar la existencia de estas criaturas fantasticas, pero tampoco hay manera de demostrar la existencia de Dios, y fijense ustedes la cantidad de partidarios que tiene".

Va desapareixer una cultura antiga, transformant i renovant-se una forma de pensar i de fer.En aquell moment era necessari un canvi. Com a passat sempre a totes les civilitzacions, tot canvia per renovar-se, canvis inevitables que la propia vida ens hi condueix.
En l'actualitat aquesta "religió" del passat s'ha convertit en Mitologia. Un dia aquest Deu Cristià també formarà part de la Mitologia, formarà part d'un passat. Renovació de pensaments i formes de viure.
Em de creure més amb el missatge de Jesús i no en un conjunt de persones que diuen tenir la paraula de deu a la seva boca, o que diuen entendre el missatge de Jesús transformant-lo segons les seves necessitats isobretot interesos de poder.
A quin lloc podem trobar el missatge "real" de Jesús? No existeix llibre que ho expliqui i encara menys desde sota una sotana. Aquest missatge s'ha de buscar personalment, llegint de tot, escoltant a tothom, cercant en el coneixement i en la refelxió en general de la vida, en la natura, en la ciència, observant, així es com el trobarem, al final descobrirem que està dintre nostre, més aprop del que ens imaginem. Per cercar alguna cosa dins nostre sovint busquem en l'exterior.
En un temps no molt llunya, crec fermament que surgirà una nova forma de entendre la religió, un a nova forma de pensar i actuar, ni millor ni pitjor, sencillament adaptat a la situació actual. Ara començem a viure aquest canvis? Si.  ... (continuarà o no...)

-FELICITAT-


Algú va dir que la felicitat és el dolor en ordre. Potser si, potser no. Tot depen de com cadascú de nosaltres interpreti la paraula felicitat. De felicitat ni ha una a cada cos humà, a cada persona.
La felicitat, una raó de viure, un sentiment, una paraula que ha obert el pensament de l’home i la dona des de tots els temps.  Ningú es pot permetre el luxe de dir a ningú si es o no és feliç.



Hi ha qui es feliç sense saber-ho.
Interpretació d’un estat animic.
La felicitat, una conformitat amb un mateix i amb el seu entorn.
Del secret de la felicitat parlen molts, si secret fos ningú ho sabria.
La felicitat, una imaginació.
Un estat d’anim momentani.

Definicions ni han tantes com persones, la felicitat es moldejable.

Si estiguessim continuamanet en aquest estat de felicitat, seria la vida eterna? Resistiria el nostre cos aquest estat continu? Es la felicitat el punt culminant de l'home? Tenen en comú quelcom la felicitat i la mort?
Potser també hi ha diferents tipus de felicitats, tothom i diu la seva.
Tot es bo per escoltar i amb tot podem aprendre.

Per "identificar" la felicitat hem de coneixer el pol oposat. Sense pol oposat no existeix coneixement, sense coneixement no hi ha felicitat.

Antiga la frasse que diu que la felicitat cercada fora de si mateix, es com el cargol que camina buscant a casa seva. Tots tenim "tot", no tothom desperta "tot" i encara menys encara en el mateix moment. Els camins i les possibilitats són infinites.

Cerquem la felicitat massa lluny de nosaltres mateixos i en altres coses o formes, i com el cargol que duu la casa sobre l'esquena, nosaltres tenim la felicitat dins nostre.

Felicitat, t’assembles a les ulleres. No es veuen les ulleres tot i estar recolzades sobre el nostre nas i veure a través de elles. TANT APROP, que no ho veiem.  Potser la felicitat sigui aquest vidre per el qual traspassa la nostra visió, però no veiem el "vidre" de la felicitat. Sols observem a través d’ella sense adonar-nos, sense sentir-la.
Sommiem amb un màgic jardí cap allà l’horitzò, enlloc de gaudir de les roses que floreixen al peu de nostres finestres.

Així doncs, no sé que és la felicitat, a voltes aquell estat d’ànim que ens fa dir que som feliços es el que vull que de tant en tant sobresurti del meu esperit.

Que sigueu molt feliços tots, que aquest sentiment invaeïxi nostres cors i nostres ànimes, no intentem explicar que es la felicitat, vivim-la i compartim-la. No perdem més temps en voler ser feliços, en descobrir el com, perquè i on, enllóc de viure simple i plenament.

Tots expliquem la nostra, però el sentiment no entent de paraules i explicacions, tal com diu la seva paraula sols és sentiment.

Sort i Salut.

Felicitats i gràcies per aquells qui llegeixen aquest Blog, i els que no també.
I perdoneu per les faltes d’ortografia.




Paraules del meu Jardí.

-Quan tot s'acaba alguna cosa comença, sols s'ha de buscar i esperar.

-Dibuixeu un somriure en vostres llavis i no l'esborreu encara que faci mal temps.

-Estimeu incondicionalment, és el millor que podem fer. No es gens senzill.

-No deixeu que la boira o el vent esbaeixin vostres pensaments.
  Convertiu el pensament en sentiment i viviu plenament.

DEU ! ! !

Uns diuen que Deu no existeix, altres que si, n’hi han que ni en volen sentir a parlar. Bategeu-lo amb el nom que volgeu, ells es llibertat. Deu es resultat de moltes definicions, paraula gastada que mai ningú n’ha trobat el significat exacte. Deu es el nom que s’ha donat a allò desconegut. Com va dir algú, si Deu no existís seria necessari inventar-lo.

L’han vestit d’or i en el seu nom han matat. De mils de formes l'han adorat, tothom parla d’ell, santuaris han creat, benaurat en els cors de molta gent, bones obres en el seu nom, extraterrestre diuen que es, de tot i ha, però ell mai ha obert boca. Mai ningú l’ha vist i ningú sap on viu, per molt que diguin que hi ha la casa del senyor. Histories, ficció, mites, llegendes, pel•licules, llibres, debats, guerra, pau, riquesa i pobresa, a tot arreu esta ell, sempre i quant hi hagui humans. Enlloc ningú l’ha vist ni sentit.


Ara  afegeixo aquestes quatre paraules del que penso que és Deu.



I Deu va dir:
sou fruit de la meva imaginació,
sou fruit del meu pensament.
Es per això que no us puc parlar,
no us puc guiar, sols sou pensament,
pols dins el meu pensar.
No us puc parlar, ni vosaltres escoltar,
no us puc guiar perquè no existiu.
Sou fruit d’un pensament infinit,
sou fruit d’això que anomeneu Deu.


Deu existeix, nosaltres no.


NIBIRU / MARDUK

Que s’aturi la violència,
que s’aturin les bones obres.
Que callin els polítics,
religiosos i científics.
Que vomitin els volcans.
Mars i oceans obriu camí,
que s’aturi la remor dels rius.
Que es paralitzi tota vida.
Que el cel es partetixi,
que s’aturi el silenci,
que s’aturin el temps,
que s’aturi el vent i el sol.
Animes mortes escolteu
també la dels vius,
Univers i infinit paralitzats.
Portes del futur segellades.

Ara es l’hora que tots esperem.
Es moment de nous temps.
Donem pas a un nou lloc,
a una nova forma de ser,
a una nova forma de fer,
Fer sense ser i ser per fer.
Donem pas a la “nova vida”.
Ja està aquí, ja a arribat
el gran Déu Nibiru.

Informació de Nibiru a:
http://grupoelron.org/quienes/planetanibiru.htm

viernes

FLOR

UNA FLOR

He vist brotar una flor,
agafar-la no he pogut,
sa bellesa no em fa por.
El seu cor m’ha vençut.

Amb amor contemplar-la,
amb felicitat i esperança,
doncs no puc arrencar-la
perque sa bellesa s’esfumaria.

Cap altre flor hi haurà
dins un cor entendrit
que de res més entendrà
que d’amor i llibertat.

Flor, que bonica ets.
Tothom et vol arrencar
més jo no et vull matar
perquè de mi formes part.

Acariciar-ta amb la mà
per desprès deixar-ta
visquen en llibertat
en el meu cor aromatitzat.

lunes

TOTHOM

Tothom sap,
ningú ensenya.
Tothom parla,
ningú escolta.
El que sap, calla,
el que parla, no sap.


Qui sap!
la vida es callar,
callar es saber,
el saber es silenci,
i el silenci parla.


Tothom sap viure,
però ningú viu.
Viu i deixa viure.
Versions a milions!

Confós per saber,
confós per no dir.
Por de dir, escoltar i ser.
Ser sense ser.

Tothom ensenya,
tothom escolta.
Qui pot ensenyar?
Qui pot escoltar?

Tothom cerca la veritat,
molts diuen conèixer-la,
i quan la troben la rebutgen
perquè la veritat fa mal.

Qui cerca la veritat,
un cop la trobat
es queda amb soletat.
Tothom sap, ningú ensenya.


Confosos entre dos temps
en un temps que no es temps.
El temps ens ha passat
i ningú ens ha ensenyat.
Diem que som el que som
sense ser el que em de ser.

Humanitat, que jove que ets!

domingo

UN SENTIMENT

És alló que ningú diu que vull escoltar,
és alló que sento del que vull parlar

Dir i sentir per parlar i escoltar

Tothom s'amaga d'una por que desconec
tothom calla d'alló que hauriem de parlar

Potser callant es com més es parla.