Uns diuen que Deu no existeix, altres que si, n’hi han que ni en volen sentir a parlar. Bategeu-lo amb el nom que volgeu, ells es llibertat. Deu es resultat de moltes definicions, paraula gastada que mai ningú n’ha trobat el significat exacte. Deu es el nom que s’ha donat a allò desconegut. Com va dir algú, si Deu no existís seria necessari inventar-lo.
L’han vestit d’or i en el seu nom han matat. De mils de formes l'han adorat, tothom parla d’ell, santuaris han creat, benaurat en els cors de molta gent, bones obres en el seu nom, extraterrestre diuen que es, de tot i ha, però ell mai ha obert boca. Mai ningú l’ha vist i ningú sap on viu, per molt que diguin que hi ha la casa del senyor. Histories, ficció, mites, llegendes, pel•licules, llibres, debats, guerra, pau, riquesa i pobresa, a tot arreu esta ell, sempre i quant hi hagui humans. Enlloc ningú l’ha vist ni sentit.
Ara afegeixo aquestes quatre paraules del que penso que és Deu.
I Deu va dir:
sou fruit de la meva imaginació,
sou fruit del meu pensament.
Es per això que no us puc parlar,
no us puc guiar, sols sou pensament,
pols dins el meu pensar.
No us puc parlar, ni vosaltres escoltar,
no us puc guiar perquè no existiu.
Sou fruit d’un pensament infinit,
sou fruit d’això que anomeneu Deu.
Deu existeix, nosaltres no.
