-PETIT APUNT-
Gràcies Rosa Montero per aquest article publicat a El País l'any 1994.
"Me gustaria saber quien ha decidido que no existen las hadas. Ni los gnomos, los elfos, los trasgos y demás habitantes del mundo crepuscular. Ya sé que no hay manera empírica de demostrar la existencia de estas criaturas fantasticas, pero tampoco hay manera de demostrar la existencia de Dios, y fijense ustedes la cantidad de partidarios que tiene".
Va desapareixer una cultura antiga, transformant i renovant-se una forma de pensar i de fer.En aquell moment era necessari un canvi. Com a passat sempre a totes les civilitzacions, tot canvia per renovar-se, canvis inevitables que la propia vida ens hi condueix.
En l'actualitat aquesta "religió" del passat s'ha convertit en Mitologia. Un dia aquest Deu Cristià també formarà part de la Mitologia, formarà part d'un passat. Renovació de pensaments i formes de viure.
En l'actualitat aquesta "religió" del passat s'ha convertit en Mitologia. Un dia aquest Deu Cristià també formarà part de la Mitologia, formarà part d'un passat. Renovació de pensaments i formes de viure.
Em de creure més amb el missatge de Jesús i no en un conjunt de persones que diuen tenir la paraula de deu a la seva boca, o que diuen entendre el missatge de Jesús transformant-lo segons les seves necessitats isobretot interesos de poder.
A quin lloc podem trobar el missatge "real" de Jesús? No existeix llibre que ho expliqui i encara menys desde sota una sotana. Aquest missatge s'ha de buscar personalment, llegint de tot, escoltant a tothom, cercant en el coneixement i en la refelxió en general de la vida, en la natura, en la ciència, observant, així es com el trobarem, al final descobrirem que està dintre nostre, més aprop del que ens imaginem. Per cercar alguna cosa dins nostre sovint busquem en l'exterior.
A quin lloc podem trobar el missatge "real" de Jesús? No existeix llibre que ho expliqui i encara menys desde sota una sotana. Aquest missatge s'ha de buscar personalment, llegint de tot, escoltant a tothom, cercant en el coneixement i en la refelxió en general de la vida, en la natura, en la ciència, observant, així es com el trobarem, al final descobrirem que està dintre nostre, més aprop del que ens imaginem. Per cercar alguna cosa dins nostre sovint busquem en l'exterior.
En un temps no molt llunya, crec fermament que surgirà una nova forma de entendre la religió, un a nova forma de pensar i actuar, ni millor ni pitjor, sencillament adaptat a la situació actual. Ara començem a viure aquest canvis? Si. ... (continuarà o no...)
-FELICITAT-
Algú va dir que la felicitat és el dolor en ordre. Potser si, potser no. Tot depen de com cadascú de nosaltres interpreti la paraula felicitat. De felicitat ni ha una a cada cos humà, a cada persona.
La felicitat, una raó de viure, un sentiment, una paraula que ha obert el pensament de l’home i la dona des de tots els temps. Ningú es pot permetre el luxe de dir a ningú si es o no és feliç.
Hi ha qui es feliç sense saber-ho.
Interpretació d’un estat animic.
La felicitat, una conformitat amb un mateix i amb el seu entorn.
Del secret de la felicitat parlen molts, si secret fos ningú ho sabria.
La felicitat, una imaginació.
Un estat d’anim momentani.
Definicions ni han tantes com persones, la felicitat es moldejable.
Si estiguessim continuamanet en aquest estat de felicitat, seria la vida eterna? Resistiria el nostre cos aquest estat continu? Es la felicitat el punt culminant de l'home? Tenen en comú quelcom la felicitat i la mort?
Potser també hi ha diferents tipus de felicitats, tothom i diu la seva.
Tot es bo per escoltar i amb tot podem aprendre.
Per "identificar" la felicitat hem de coneixer el pol oposat. Sense pol oposat no existeix coneixement, sense coneixement no hi ha felicitat.
Antiga la frasse que diu que la felicitat cercada fora de si mateix, es com el cargol que camina buscant a casa seva. Tots tenim "tot", no tothom desperta "tot" i encara menys encara en el mateix moment. Els camins i les possibilitats són infinites.
Cerquem la felicitat massa lluny de nosaltres mateixos i en altres coses o formes, i com el cargol que duu la casa sobre l'esquena, nosaltres tenim la felicitat dins nostre.
Felicitat, t’assembles a les ulleres. No es veuen les ulleres tot i estar recolzades sobre el nostre nas i veure a través de elles. TANT APROP, que no ho veiem. Potser la felicitat sigui aquest vidre per el qual traspassa la nostra visió, però no veiem el "vidre" de la felicitat. Sols observem a través d’ella sense adonar-nos, sense sentir-la.
Sommiem amb un màgic jardí cap allà l’horitzò, enlloc de gaudir de les roses que floreixen al peu de nostres finestres.
Així doncs, no sé que és la felicitat, a voltes aquell estat d’ànim que ens fa dir que som feliços es el que vull que de tant en tant sobresurti del meu esperit.
Que sigueu molt feliços tots, que aquest sentiment invaeïxi nostres cors i nostres ànimes, no intentem explicar que es la felicitat, vivim-la i compartim-la. No perdem més temps en voler ser feliços, en descobrir el com, perquè i on, enllóc de viure simple i plenament.
Tots expliquem la nostra, però el sentiment no entent de paraules i explicacions, tal com diu la seva paraula sols és sentiment.
Sort i Salut.
Felicitats i gràcies per aquells qui llegeixen aquest Blog, i els que no també.
I perdoneu per les faltes d’ortografia.
